Torrelles #49 Març-Abril 2020

EL MÓN HA CANVIAT; LA POLÍTICA TAMBÉ HA DE FER-HO Durant el discurs de presa de possessió, Ignasi Llorente, en nom de totes les persones que formem part de l’agrupació d’electors de CATtorrelles, ja va apuntar dues idees centrals del que seria la legislatura: 1. D’una banda, que venien temps de canvi; canvis que ens obligarien a repensar moltes de les polítiques públiques que han dut a terme totes els administracions durant els darrers anys. 2. D’altra banda, que, per obrir una nova etapa com la que s’albirava, feien falta noves eines polítiques que, des de la proxi- mitat i la participació directa de la ciutadania, renunciessin a l’ineficient i obsolet sistema clàssic de partidismes sense sentit. Evidentment, aquelles paraules s’han materialitzat molt abans del que crèiem. Nosaltres plantejàvem una legislatura de canvis substancials pensant ens els reptes que ens plante- java l’emergència climàtica, no la sanitària. En qualsevol cas, la recepta de «més democràcia i menys tacticisme» segueix sent perfectament vàlida, o potser encara ho és més. El futur és ple d’incerteses, sanitàries i climàtiques; però tam- bé d’oportunitats, i el món que es dibuixa en un futur immediat necessita justament algunes de les receptes que des de fa anys estem posant en pràctica a Torrelles amb la vostra ajuda. Ara us necessitem més que mai. LA FORÇA DE LA CIUTADANIA I LA VISIÓ DE FUTUR DE LA POLÍTICA Ens ha tocat viure uns moments històrics i tristos per a qualsevol societat: afrontar una pandèmia d’afectaciómundial; però també ens descobreixen la nostra fortalesa i el sacrifici de la gent per ajudar als altres. Aquests moments en què veiem que coneguts, amics o fami- liars directes marxen de la forma més cruenta, sense possibilitat de donar-los un últim consol, ens colpegen l’anima, però alhora ens fan enfortir i fan treure el millor de nosaltres. Volem donar les gràcies a tots/es aquells/es veïns/es que estan lluitant per tots nosaltres cada dia: gràcies als professionals sa- nitaris, a les forces d’ordre públic, a les ADF i Protecció Civil, pro- fessionals de neteja, treballadors dels comerços d’alimentació i serveis essencials... Gràcies per ser-hi; sou un exemple per a tots. A nivell polític, aquest és un moment històric que demana la unió de la ciutadania i que tothom remi en el mateix sentit. Mal- grat això, veiem que en molts casos no ha estat així. Ara el que toca és sumar per ajudar, sumar per poder sortir- nos-en i vèncer el virus. És per això que des del PSC volem fer una proposta a totes les forces polítiques de l’Ajuntament: proposem un Govern Local de Concentració per al que resta de legislatura, amb tres grans blocs: Administració Local, Impacte i Actuació Econòmica i Emergència Sociosanitària. Tots els esforços seran pocs per al que ens queda. Ara està a les seves mans el que pugui passar. La nostra proposta està feta. LA NECESSITAT D’ANAR CAP A UN NOU MODEL No fa ni dos mesos que els mitjans de comunicació ens infor- maven del coronavirus i de la seva afectació a països com Xina o Itàlia, i des d’aquí no pensàvem que fos tan dolent ni que ens trastocaria la vida. Quan es va suspendre el Mobile ens pensà- vem que les empreses de telefonia eren unes exagerades. No ha estat així. El coronavirus és la veritable globalització. En aquesta crisi, el personal sanitari dels hospitals és clau per poder aturar la pandèmia. Volem mostrar el nostre més sincer agraïment per la tasca que estan fent a diari. Ells són la nostra esperança. També volem agrair la feina que estan fent els equips de les residències, la Policia Local, l’ADF, Protecció Ci- vil, els equips de neteja viària i de recollida i els comerços que romanen oberts, i donar ànims i gràcies a tots els que seguim confinats: als infants, a la joventut, a les famílies i a la gent gran. Greta Thunberg va dir que la natura no negocia. Aquest any portem dos avisos: el temporal Glòria i el coronavirus SARS- CoV-2. Això evidencia que sommolt fràgils. És necessari que les polítiques públiques es dirigeixin a la dotació de recursos, d’es- forços i d’estratègies en allò que ens aporti coneixement i anar més enllà del benestar. Hem de tenir esperança, però també és necessari canviar d’actitud: els recursos són limitats i caldrà fer un replantejament de quines són, ara més evidents que mai, les nostres prioritats. L’opinió dels grups municipals TOTS ELS PARTITS POLÍTICS AMB REPRESENTACIÓ AL CONSISTORI ESTAN CONVIDATS A PARTICIPAR EN AQUESTA SECCIÓ I CONEIXEN LES DIRECTRIUS QUE LA REGEIXEN. #JOEMQUEDOACASA, PERÒ PENSEM TAMBÉ EN L’ENDEMÀ La situació generada a tot el planeta per la Covid-19 no és comparable amb res fins ara conegut. Tot just estem patint els efectes que tenen a veure directament amb la preservació de la vida, però qui de nosaltres no projecta un futur ben in- cert a molts altres nivells que el sanitari? Els nostres grans, ara el col·lectiu de més risc, segur que no recorden res semblant. I això d’ara no és cap guerra, però vençuts hi serem tots. Sí, el vi- rus serà «derrotat» (units o separats) i, tard o d’hora, existirà una vacuna que permetrà controlar-lo i fer que no sigui letal. I això serà una victòria, sens dubte, però la pregunta és: com quedarà tot després d’aquest tsunami? El trencaclosques econòmic mundial trontolla. Cap economia del primer món se’n salva, però tota la resta, encara menys... Qui no espera l’efecte dòmino? El mateix passa a totes les adminis- tracions, des de dalt de tot fins arran de terra: G8, Unió Europea, Estat espanyol, Generalitat, AMB... i ajuntaments. Els municipis som la darrera baula, només en contacte avall amb les famílies, amb la ciutadania. Per això ara, com mai, la missió d’un consis- tori és vetllar per les persones, per les seves necessitats més bà- siques, i lluitar pel seu futur amb ungles i dents. Tots els recursos seran pocs. Reiterem la predisposició del nostre grup municipal a col·la- borar estretament amb l’equip de govern mentre duri l’emer- gència, que va per a llarg.