Torrelles #48 Gener-Febrer 2020

TORRELLES N.48 GENER-FEBRER 2020 19 SESSIÓ ORDINÀRIA – 30 DE GENER DEL 2020 ORDRE DEL DIA A FAVOR EN CONTRA ABSTENCIÓ Aprovació inicial del Pressupost Municipal i els seus annexos per a l’exercici 2020 Moció de rebuig a la resolució de la JEC i el TS respecte del M. H. President de la Generalitat Quim Torra i l’eurodiputat Oriol Junqueras Moció de rebuig a la supressió dels jutjats de violència contra la dona Moció per l’eliminació de la «taxa rosa» i per la bonificació de productes d’higiene femenina PSC-CP PSC-CP CATtorrelles i Junts CATtorrelles, ERC-AM i Junts CATtorrelles, ERC-AM, Junts i PSC-CP CATtorrelles, ERC-AM, Junts i PSC-CP ERC-AM Al llibre Records i costums santboians , el qui va ser cronista oficial de Sant Boi de Llobregat, Carles Martí i Vilà (1898-1987), escriu les seves vivències del que havia estat la fira de Sant Pau a Torrelles: «A les acaballes de gener quan a punta de dia el ventet fereix la cara i les orelles, com si les punxessin amb un feix d’agulles, una corrua inacabable de gent s’encaminava a la fira de Torrelles. [...]. Ben aviat veien la vall torrellana amb el sol estès, des de la que pujava el joiós tritllejar de les campanes en festa [...] formant nodrides colles, totes acompanyades del seu músic [...]. Cada colla armava el seu ball pels carrer i places de Torrelles, plens de parades de fira, de marxants amb el seu bestiar i de venedors d’estris de treball i de taulells plens d’aquelles futil·les que només es venen a les fires, i de llaminadures, entre les que predominaven els torrons de Sant Vicenç, més durs que les pedres i que feien desdir dents i queixals dels vigorosos muntanyencs. Els que no podien arribar a temps a missa primera, compareixien a l’ofici solemnial en honor de Sant Pau, diada de la fira i a buscar el pa i l’empenta . L’església vella de Torrelles que tenia la porta materialment coberta de ferradures de totes mides, era tan petita que l’empenta havia d’acompanyar forçosament el pa beneït que donaven a tots els fidels assistents i que era fama que guaria d’accidents, vulgarment coneguts per mal de Sant Pau. [...] La festa era a l’hora del dinar. Una gentada imponent s’estenia per un planell d’ermots a la soleia, situat entre la població i el bosc, i una munió de focs sorgien improvisadament per a coure el menjar. Sentors de viandes apetitoses, cuites a la brasa, s’expandien aviat per tot, sota un sol resplendent que començava a escalfar-se amb totes les xardors de la vinent primavera i que semblava més fort en el fondal de la contrada muntanyenca tan abrigada dels vents. Prou era famosa abans la fira de Sant Pau, i s’hi girava fort en bestiar i grans i tota mena d’arreus. Més a l’instaurar Molins de Rei una nova fira per la Candelera, a la vila del pont de quinze arcades, veritable llaç d’unió entre les poblacions de les dues voreres del Llobregat, anà perdent importància comercial la de Torrelles, que s’escau gairebé als mateixos dies que aquella. Després de dinar i de nous tombs per la fira, s’iniciava el retorn dels forasters. A l’era de can Balasch, a les afores del poble, es renovava el ball, sorgint a voltes alguna batussa entre els pocs que havien aixecat massa el colze, però mai arribava la sang a la riera i els contendents eren descompartits aviat pels seus companys. No es trigava a reprendre el camí de tornada, igualment llarg però de bon tros menys costerut que al matí. Entre els pins aquella hora feia bona la dita tan popular de la diada: “A Sant Pau no hi anau que parella no hi portau...”.» FONT: Carles Martí i Vilà. Records i costums santboians . Sant Boi de Llobregat, 1986. !