Torrelles #39

Torrelles Núm. 39 _ Juliol/Agost del 2018 18 la veu dels grups Carenes, turons i pujols Torrelles de Llobregat té molts factors que el signifiquen com a municipi (uns de tangibles: la gent, el territori; i uns altres d’intangibles: la seva història, la seva cultura). Centrar-nos en qualsevol d’ells ens permetria entrar en molts detalls i copsar la diversitat i importància d’un poble com el nostre. Per l’època en què ens trobem i la importància que suposa, volem referir-nos ara al paisatge i la seva interrelació amb la gent que durant centenars i centenars d’anys hi ha viscut i l’ha anat formant, permetent que ara disposem d’una mas- sa boscosa prou important que conviu en perfecte equilibri amb terrenys on es fa agricultura de muntanya, un autèntic mosaic natural on es dona activitat humana i productiva amb espais de fauna i flora pròpies d’aquestes contrades. Preservar tot això i fer que sigui un patrimoni que puguem transmetre a generacions futures passa, inexorablement, perquè siguem prou responsables com per evitar imprudèn- cies i estiguemamatents a qualsevol activitat incívica o negli- gent que posi en perill aquesta riquesa que ens envolta. La prevenció d’incendis és una tasca que implica i pertoca a tothom. Prudència i respecte, per continuar sentint-nos orgullosos d’aquest tresor natural que tenim. Llibertat! Lo normal… Definiríamos la situación enTorrelles como dentro de la norma, es decir, dentro de lo que es normal aquí, y nos explicamos: Como ejemplo, el nuevo sistema de recogida selectiva de resi- duos. Perfecto, hasta aquí todo bien; ahora, el desarrollo. Lo primero, gran publicidad a bombo y platillo de algo que no hay nada mejor en el mundo (según ellos; nosotros seguimos preguntando por la protección de datos personales): lo normal. A la hora de ponerlo en práctica, desorganización y falta de pla- nificación: lo normal. Una vez puesto enmarcha, si no cumples, dejamos los residuos en la calle, es decir, mala leche: lo normal. Una vez hay protestas, lo recogemos; eso sí, siempre la culpa es del ciudadano, nunca delAyuntamiento, ya que ellos lo explican todo fenomenal y son didácticos amorir: lo normal. Pues así con todo, oiga, y que no pasa nada, que los ciudadanos nos quejamos por vicio y que tenemos que ser más espabilados. Pues eso: lo normal… De verdad, pasen y vean, ya que a cual- quiera que se le explique no llega a creerlo. Mientras, desde el PSC: Desde el Consell Comarcal y el Parla- ment, hemos promovido una nueva base de bomberos para la parte central de las Muntanyes del Baix con el fin de no volver a encontrarnos con situaciones como las ya pasadas en nuestro municipio. Pues eso: lo normal. Muy buen periodo estival a tod@s, a l@s que tienen vacaciones y a l@s que no. Davant la decisió del tribunal alemany de no permetre l’ex- tradició del president Puigdemont per rebel·lió, queda clar que el relat construït pel jutge Llarena es desfà a les instàn- cies judicials europees. Aquesta persecució es demostra in- justa i la nostra indignació s’ha mostrat als carrers el passat dia 14 de juliol; exigim la llibertat dels presos polítics i el re- torn dels exiliats. Tots ells són demòcrates de cap a peus, injustament empre- sonats i allunyats de casa; cal parar aquesta persecució, amb un clam pacífic i democràtic del nostre poble a favor de la llibertat. No volem un estat que empresona les idees i vulnera els nos- tres drets, no volem tolerar la repressió, ni acceptarem que cap diputat sigui obligat a renunciar al seu ascó, alterant les majories parlamentàries. Per conquerir aquesta llibertat, el nostre referent és i serà el president Puigdemont: ell és qui marca i marcarà l’agenda política. Aquesta agenda passa per tenir uns municipis forts, que do- nin un fort impuls al projecte republicà; d’aquí la importància de les properes municipals. Tinguem ben clar que la llibertat no es pot negociar perquè és nostra. PDeCAT, Torrelles Tots els partits polítics amb representació al consistori estan convidats a participar en aquesta secció i coneixen les directrius que la regeixen. Carles Beltran, regidor no-adscrit Cap a un nou municipalisme Les estructures formals de participació generen avui més desconcert i frustració que implicació i resultats rellevants. L’administració pública local ha reproduït en gran part les tendències generals. Es desenvolupa, primer, un model bu- rocràtic de tall clàssic, edificat sobre processos jeràrquics i estructures segmentades, una organització municipal amb força dificultats per mirar als ulls dels administrats. El nou municipalisme haurà d’esdevenir una oportunitat per bastir una gestió local que superi el model clàssic, una aposta per una gestió pública innovadora (no burocràtica) i per una gestió en xarxa (no privatitzant). Mai Jara, regidora no-adscrita Cap a un nou municipalisme (ll) El municipalisme no es troba en un carreró sense sortida, però sí en un camí sense retorn. Les velles i predominants formes de fer política ja han esgotat el seu potencial de pro- cessar els canvis, i els interessos econòmics i de representa- ció supramunicipals fan que els antiquats partits vetllin més pel seu establishment que per la implantació de governances efectives per al desenvolupament sostenible i just de les per- sones i del territori. Calen economies locals pensades per a un equilibri social, sòlides i innovadores des del seu propi entramat de proximi- tat, i obertes a l’economia global, productiva, creativa i del coneixement.